La ciutat de Tàrraco

Tàrraco va ser la ciutat romana, capital de la Hispània Citerior, després va ser de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona.

La muralla consta d'un sòcol de dues files de pedres. És alta i sòlida, d'una amplada mitjana de 6m aproximadament i 12m d'alçada aproximadament. La muralla original era molt més baixa i tenia cinc torres.

Una de les torres anomenada Torre Minerva, es va desplomar al 1811, però la van tornar a fer.

En el sòcol hi ha representats 5 caps humans esculpits, que ens simbolitzen la protecció del recinte.

També i trobem més amunt un relleu dedicat a la deessa Minerva, però hi ha una part ensorrada, s'hi pot llegir una inscripció següent: M. VIBIO MENRVA (Manius Vibi, a Minerva).

En el conjunt arqueològic de Tàrraco i podem trobar: aqüeducte de les Ferreres, arc de Berà, circ romà, amfiteatre romà, circ romà, Fòrum de la Colònia, Fòrum Provincial, mausoleu de Centcelles, muralles romanes, necròpolis paleocristiana, pedrera romana, recinte de culte del Fòrum Provincial, Teatre romà, torre dels Escipions i vil·la romana dels Munts.

Aqui podeu veure la ciutat Tàrraco.

* Amfiteatre de Tarragona: 

Edifici romà de l'antic Tàrraco que actualment es conserva restaurada. És del museu d'Història de Tarragona. 

Cap al segle VI es va edificar al mig una basílica visigótica dedicada a Sant Fructuós. Sobre la basílica s’hi superposà al segle XII l’església románica de Santa Maria del Miracle.

Presenta planta eŀliptica amb dos elements funcionals fonamentals: l' arena, en el centre, i on es desenvolupava l'espectacle, i la cavea o graderia, on s'ubicava el públic. Les grades eren construïdes damunt d'un podium per protegir els espectadors en els espectacles amb participació de feres. La situació de l'amfiteatre a la vessant del turó que baixa fins a la mar va permetre aprofitar la pròpia roca natural per a la construcció de les grades del sector N.O. Per a la resta es van bastir grans estructures mitjançant monumentals arcs i voltes.

Els amfiteatres romans eren i són edificis públics, on es celebraven combats de gladiadors entre si o contra animals salvatges (mateixa o distinta espècie)

Ocasionalment, s'hi oferien espectacles navals o "naumàquies" (del llatí naumachia).